Estem de festa perquè vivim joiosos els 10 anys del Grup de Diàleg interreligiós d’Olot.
Gràcies, moltes gràcies a totes i tots els qui vau fer i van fer possible que el SOMNI fos REALITAT!
Per què va néixer el GDIO?
Senzillament, perquè diferents persones van manifestar el somni que molts portem a dins com són:
- El respecte a la diversitat.
- El desig que els membres de les diferents confessions ens coneguem i estimem.
- La possibilitat de donar una imatge d’unitat de les religions i esborrar confrontacions.
- Les ganes de saber escoltar, dialogar, compartir sense imposar…
Com va néixer el GDIO?
La capacitat d’expressar als altres els propis somnis, l’acollida dels quals ja en algunes ocasions s’havien pogut percebre més o menys tímidament (no tenen perquè estar renyits la timidesa i el respecte!), van possibilitar el desig de viure-ho en grup (o millor en equip!).
El fet de l’arribada, aquests últims anys a la Garrotxa, de persones procedents d’arreu del món va ajudar i empènyer a buscar els mitjans i les PERSONES per a portar-ho a terme.
Ha estat una gran sort poder comptar, des del començament, amb un dinamitzador i amb membres del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG).
Com han anat creixent les persones en el grup?
En aquest escrit, precisament, volem fer un senzill homenatge a una d’aquestes PERSONES que, des dels primers passos, ens ha anat guiant i formant. Es tracta d’en JORDI PUIG i MARTÍN, fins ara dinamitzador del nostre equip, i que ara s'acomiada per iniciar nous projectes.
Sí, Jordi, avui volem dir-te públicament, MOLTES, MOLTES GRÀCIES!!!
La teva professionalitat, la teva experiència en el tema, el teu treball incansable i el teu acompanyament ens han permès ser un conjunt de persones que gaudim de molt bona sintonia i que, perquè ens estimem, hem pogut anar creixent junts i joiosos amb ganes d’aportar el nostre granet de sorra a fer créixer humanament la ciutat, com tu dius i repeteixes.
Quan l’enyorança es deixi sentir, intentarem recordar les paraules i el present del teu comiat convidant-nos a identificar-nos amb un simple llapis. Enmig d’algunes anècdotes, ens vas fer valorar la utilitat d’aquest objecte tan humil que té cabuda en molt poc espai, que no necessita “endolls”… i que, com si res, ha salvat d’alguns ensurts certs moments en els que les previsions i la tecnologia havien fallat!
Sí, Jordi, continuarem essent-hi i fins i tot sabem que, si cometem algun error, el llapis es deixa esborrar amb tendresa…
La teva última reflexió, que venia a ser com un testament, era més o menys així: “És important que les persones que estimem les religions, l’espiritualitat… fem coses plegats en clau de ciutat. Omplir d’humanitat la ciutat d’Olot!”. Sí, i junts volem omplir-ne la Garrotxa i arreu, arreu… Que tothom pugui gaudir d’un món més humà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada