dimecres, 10 de maig del 2023

Dia de la diversitat cultural per al diàleg

El proper 21 de maig serà el Dia de la diversitat cultural per al diàleg, i des del Grup de Diàleg Interreligiós d'Olot organitzem unes portes obertes als centres de culte de la ciutat. No us ho perdeu!


Si teniu cap dubte, escriviu-nos a 689461302 o a mayala@casg.cat

divendres, 30 de desembre del 2022

Amb Déu siau, Mn. Lluís


Amb Déu siau, Mn. Lluís,

Des del Grup de Diàleg Interreligiós d'Olot, volem mostrar el nostre condol als familiars, amics i companys de ministeri de Mn. Lluís, un dels membres fundadors del Grup. Li volem retre homenatge, amb aquest senzill escrit, pel seu paper referent entre nosaltres, pel seu saber fer de les diferències en repte de convivència, a qui en tot moment va mostrar la gran persona que teníem amb nosaltres. Mn. Lluís no només era el capellà catòlic, era una persona de fe que pel seu tarannà era fàcil d'estimar i que un se sentís estimat. La seva bonhomia empenyia cap a desenvolupar la vocació de concòrdia. Mn. Lluís no s'ha guanyat el cel, el cel caminava amb ell. US RECORDAREM SEMPRE MÉS. 


Con Dios, Mn. Luis,

Desde el Grupo de Diálogo Interreligioso de Olot, queremos mostrar nuestro pésame a los familiares, amigos y compañeros de ministerio de Mn. Lluís, uno de los miembros fundadores del Grupo. Queremos rendirle homenaje, con este sencillo escrito, por su papel referente entre nosotros, por su saber hacer de las diferencias en reto de convivencia, a quien en todo momento mostró la gran persona que teníamos con nosotros. Mn. Lluís no sólo era el cura católico, era una persona de fe que por su talante era fácil de amar y que uno se sintiera amado. Su bonhomía empujaba hacia desarrollar la vocación de concordia. Mn. Lluís no se ha ganado el cielo, el cielo caminaba con él. OS RECORDAREMOS SIEMPRE MÁS.


Altres escrits:

dijous, 24 d’octubre del 2019

Declaració

El Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot (GDIO) afectat per la situació anòmala que està vivint el nostre país vol fer la següent declaració donant veu de manera unànime a les diferents confessions religioses que el conformen (catòlics, evangèlics, sikhs i islàmics), per tant diem:

  • Que la sentència del judici pels fets de l'1 d'octubre ha demostrat que judicialitzar els conflictes polítics no només no els resol, sinó que fins i tot n'allunya la solució.
  • Que la paraula “diàleg”, vol dir accions cap a l’entesa davant la discrepància.
  • Que fem una crida perquè la discrepància sigui el motiu pel respecte de les llibertats de cadascú, sense que en surtin perjudicades terceres persones.
  • Que entenem que l’expressió lliure és un dret fonamental de tota persona i comunitat, expressada sempre de manera pacífica.
  • Que fem una crida a la calma i a la convivència, trets que sempre ens han identificat com a poble.
  • Que tothom han de ser persones promotores i actives per la Pau, l’entesa i el diàleg.
  • Que emplacem els nostres governants a obrir camí al diàleg i no donar lloc a la confrontació violenta/agressiva.
  • Que la violència mai serà la solució de cap conflicte, ans el contrari.
  • I, que rebutgem la violència, vingui d’on vingui.

Olot, octubre 2019

Podeu descarregar-vos aquesta declaració en pdf des d'aquest enllaç.

dilluns, 25 de febrer del 2019

Homenatge, AGRAÏMENT, comiat… per a Jordi Puig i Martín


Estem de festa perquè vivim joiosos els 10 anys del Grup de Diàleg interreligiós d’Olot.
Gràcies, moltes gràcies a totes i tots els qui vau fer i van fer possible que el SOMNI fos REALITAT!

Per què va néixer el GDIO?

Senzillament, perquè diferents persones van manifestar el somni que molts portem a dins com són:
  • El respecte a la diversitat.
  • El desig que els membres de les diferents confessions ens coneguem i estimem.
  • La possibilitat de donar una imatge d’unitat de les religions i esborrar confrontacions.
  • Les ganes de saber escoltar, dialogar, compartir sense imposar…

Com va néixer el GDIO? 

La capacitat d’expressar als altres els propis somnis, l’acollida dels quals ja en algunes ocasions s’havien pogut percebre més o menys tímidament (no tenen perquè estar renyits la timidesa i el respecte!), van possibilitar el desig de viure-ho en grup (o millor en equip!).

El fet de l’arribada, aquests últims anys a la Garrotxa, de persones procedents d’arreu del món va ajudar i empènyer a buscar els mitjans i les PERSONES per a portar-ho a terme.

Ha estat una gran sort poder comptar, des del començament, amb un dinamitzador i amb membres del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG).

Com han anat creixent les persones en el grup?

En aquest escrit, precisament, volem fer un senzill homenatge a una d’aquestes PERSONES que, des dels primers passos, ens ha anat guiant i formant. Es tracta d’en JORDI PUIG i MARTÍN, fins ara dinamitzador del nostre equip, i que ara s'acomiada per iniciar nous projectes.

Sí, Jordi, avui volem dir-te públicament, MOLTES, MOLTES GRÀCIES!!!

La teva professionalitat, la teva experiència en el tema, el teu treball incansable i el teu acompanyament ens han permès ser un conjunt de persones que gaudim de molt bona sintonia i que, perquè ens estimem,  hem pogut anar creixent junts i joiosos amb ganes d’aportar el nostre granet de sorra a fer créixer humanament la ciutat, com tu dius i repeteixes.

Quan l’enyorança es deixi sentir, intentarem recordar les paraules i el present del teu comiat convidant-nos a identificar-nos amb un simple llapis. Enmig d’algunes anècdotes, ens vas fer valorar la utilitat d’aquest objecte tan humil que té cabuda en molt poc espai, que no necessita “endolls”… i que, com si res,  ha salvat d’alguns ensurts certs moments en els que les previsions i la tecnologia havien fallat!

Sí, Jordi, continuarem essent-hi i fins i tot sabem que, si cometem algun error, el llapis es deixa esborrar amb tendresa…

La teva última reflexió, que venia a ser com un testament, era més o menys així:  “És important que les persones que estimem les religions, l’espiritualitat… fem coses plegats en clau de ciutat. Omplir d’humanitat la ciutat d’Olot!”. Sí, i junts volem omplir-ne la Garrotxa i arreu, arreu… Que tothom pugui gaudir d’un món més humà!

dilluns, 12 de novembre del 2018

Aquest novembre a Olot, cinema espiritual!



El Consorci d'Acció Social de la Garrotxa (CASG), el Cine Club Olot i el Grup de Diàleg Interreligiós d'Olot ens hem unit per fer realitat que Olot sigui una de les seus de la XIV Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya.

Aquesta mostra, organitzada per la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, té com a objectiu obrir, a través del cinema, una finestra a la realitat religiosa del nostre país, i afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social.

En aquesta edició, a més, en el marc de la commemoració de l’Any Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 - Tavertet 2010), s’han seleccionat pel·lícules que reflecteixen el seu pensament i que es projectaran en diverses sales. Panikkar, de pare indi i hindú i mare catalana i cristiana, és una de les veus més lúcides del pensament contemporani per les seves aportacions al diàleg intercultural i interreligiós.

A Olot, les pel·lícules que podrem veure són:

  • El 23 de novembre, a les 21.30h, als Cines Olot, "La tortuga vermella". Presentarà la projecció Josep Costa Camps, president del Cine Club Olot. Entrada: preu habitual de les projeccions del Cine Club.
  • El 29 de novembre, a les 19.00h, a l'Orfeó Popular. "Déu meu, però què t'hem fet?". Presentaran la projecció diversos membres del Grup de Diàleg Interreligiós. Entrada gratuïta.

En la sessió del 29 de novembre hi haurà un espai per a rebre aportacions voluntàries per al Gran Recapte, destinades al Banc dels Aliments. La llista de productes prioritaris que es recolliran la formen els següents: bolquers, gel de dutxa, farina, lleixiu (en envàs de 2 litres), xocolata, cereals d'esmorzar, sucs de fruita, oli, cafè soluble, llet sencera (en envasos d'1 litre) i detergent per a la vaixella.

Esperem que les gaudiu!

dimarts, 15 de maig del 2018

Què llegim els membres del GDIO?


El 23 d'abril vam celebrar el Dia del Llibre, que commemora la mort de Miguel de Cervantes i el naixement de William Shakespeare (23 d'abril de 1616), i que a Catalunya coincideix amb la tradicional celebració catòlica de Sant Jordi. Per aquest motiu, els i les membres del GDIO vam dedicar la darrera trobada a recomanar-nos llibres relacionats amb la religió. Us els compartim aquí, per si algun us pot fer peça:




De traduccions de l'Alcorà n'hi ha moltíssimes. Amb quina ens quedem? La traducció al castellà feta per Abdel Kader Karazi és avui una referència. A més, manté l'equivalència amb l'original, cosa que permet als estudiants d'àrab clàssic poder comparar-les. És una edició preciosa, impresa al Marroc, que de ben segur esdevindrà un dels llibres més elegants de la vostra biblioteca.




El pastor evangèlic Josep Grau escrigué aquesta obra en ple franquisme, de manera gairebé clandestina, i evidentment en castellà. Avui, el Consell Evangèlic de Catalunya dedica els seus esforços a recuperar el patrimoni bibliogràfic creat durant la dictadura, i l'ofereix traduït al català, la llengua en què s'hauria escrit sinó fos per la censura. I un dels llibres que ha publicat és, precisament, aquest breu quadern, dirigit a fer arribar la paraula de Déu a tothom, amb un llenguatge senzill. Malgrat el que pugui semblar, no és un llibre només per a protestants, o per a cristians: és un llibre amè, dirigit a tot aquell que vulgui conèixer com es va passar de la transmissió oral dels ensenyaments de Jesús i dels seus deixebles fins a elaborar el que avui és el llibre del Nou Testament. Quines dificultats comportà? Quins debats causà? Quines conseqüències tingué?




Thich Nhat Han, monjo vietnamita establert a França, ha dedicat tota la vida a bastir ponts entre la cultura occidental i l'espiritualitat oriental. En aquest llibre, ofereix una presentació senzilla del budisme zen, i planteja propostes per a aprofitar aquesta saviesa mil·lenària en la nostra vida quotidiana.


  • La pregària dels Salms


Els pares carmelites són una institució històrica a la ciutat d'Olot, a la que han deixat i deixen un llegat cultural envejable. Un exemple n'és aquest llibret del carmelita olotí Joan Colldecarrera, autoeditat pel propi orde. Es tracta d'una introducció al llibre dels Salms, que tot i ser un llibre d'ús habitual té un nivell de simbolisme que sovint en dificulta l'aproximació. Amb els comentaris de Colldecarrera, els Salms es fan accessibles, i esdevenen de nou plenament actuals.




El llibre més famós i polèmic de José Antonio Pagola no ha deixat mai el rànquing dels llibres més compartits i comentats sobre religió, des que les autoritats eclesiàstiques intentaren silenciar-lo, sense èxit, ara fa pocs anys. I seguim sense entendre-ho, ja que és un llibre on senzillament es fa una aproximació a la figura històrica de Jesús, dirigida a tot aquell que vulgui conèixer qui fou aquesta persona, més enllà de les visions estrictament confessionals.




Quan pensem en el vegetarianisme, pensem sovint en les religions orientals. Però Lev Tolstoi, el novel·lista rus reconvertit posteriorment en apòstol del cristianisme anarquista i no-violent, ens defensa en aquesta obra que el vegetarianisme és també una obligació cristiana. En primer lloc perquè és un primer graó per a l'abstinència, principi fonamental de la vida virtuosa. I, en segon lloc, perquè és un primer graó en la defensa de la no-violència, no ja envers els animals, sinó envers el conjunt de la Creació.




No és senzill explicar les religions als fills. Però encara ho és menys si, des de petits, has intentat evitar el tema. Això és el que li passà al filòsof Roger-Pol Droit, que es trobà de cop amb una filla adolescent que li començà a fer preguntes incòmodes. Dels diàlegs amb la seva filla en sortí aquest breu però il·luminador llibre.




Explicar les religions als joves pot plantejar dues dificultats: o bé no saber-ne prou, o bé saber-ne massa. Aquest diccionari pretén resoldre aquest problema, oferint explicacions adaptades a l'edat dels joves de 10 a 14 anys. Una bona eina!

Bona lectura!

dimarts, 10 d’octubre del 2017

El GDIO davant la situació política de Catalunya

El Grup de Diàleg Interreligiós d'Olot el formem representants de diverses comunitats religioses de la nostra ciutat. Comunitats formades per persones diferents, amb sensibilitats i opinions diverses. Persones que viuen i comparteixen el dia a dia, les preocupacions, les il·lusions i les alegries com qualsevol altre olotí o olotina, tot construint ciutadania i cohesió social. Ja fa un temps, però, que observem que l'actualitat política del nostre país s'accelera de forma vertiginosa, i ens preocupa que això pugui afectar la vida de les nostres comunitats, i del conjunt de la ciutat i del país. Per aquest motiu volem manifestar-nos, tot posant sobre la taula i reivindicant tres principis que avui, més que mai, han de ser prioritaris:

  • Pau. Més enllà de la fe de cadascú, el que ens uneix als membres del GDIO és el convenciment que, com a persones religioses, som persones de pau. La pau és el pilar fonamental sobre el que se sustenta tota societat. La pau és innegociable. Condemnem tota forma de violència, sigui del grau que sigui, provingui d'on provingui, es dirigeixi on es dirigeixi. La violència genera violència: només la pau crea pau.

  • Cohesió. La pau és el respecte a la diferència i a la diversitat, és a dir, és cohesió social. Sense cohesió social no hi ha convivència, ja que no es respecten els drets legítims de les persones. Sense cohesió, sense convivència, el que hi ha és por. I no volem una societat on existeixi, on es promogui la por. Volem una ciutat i un país sense por, i això vol dir tenir especial cura de les persones més desfavorides, ja sigui perquè les seves opinions polítiques són minoritàries, perquè la seva situació econòmica els fa més vulnerables a la incertesa política, o perquè la seva situació administrativa irregular o precària els impedeix poder exercir la ciutadania amb plena seguretat i en igualtat de condicions.

  • Diàleg. Sense cohesió i sense pau, el silenci s'imposa. I el silenci imposat és violència. Nosaltres som persones de diàleg. El GDIO és una mostra que el diàleg és possible, fins i tot entre persones ideològicament molt allunyades. Diàleg vol dir empatia, vol dir posar-se a la pell de l'altre. Diàleg vol dir serenitat, i no deixar-se endur per les emocions. Diàleg vol dir humilitat, és a dir, reconèixer el valor de l'altre. Diàleg vol dir buscar punts de trobada, vol dir no renunciar a trobar un destí comú, vol dir aprendre uns dels altres.

Aquests tres principis, pau, cohesió i diàleg, no els demanem només als representants polítics, sinó al conjunt de ciutadans i ciutadanes. S'acosten dies complicats, i no és feina nostra posicionar-nos sobre els diversos horitzons polítics que tenim sobre la taula, ni sobre la legitimitat o la legalitat de les diverses opcions. Però, passi el que passi, només si prioritzem la pau, la cohesió i el diàleg podrem gaudir d'una ciutat i d'un país veritablement de tothom.